 |
| |
|
|
|
|
Me n'he estat
força, de criticar o opinar sobre l'actitud de Zapatero i el
PSOE, després de l'atemptat del passat 30 de desembre:
davant la desgràcia, cal que tots hi posem sentit comú, però
tot té un límit, i ahir aquest límit es va superar. De fet,
el límit ja es va superar el passat 29 de desembre, però
ahir es va repetir: que el president del Govern qualifiqui
un atemptat terrorista com a "tràgic accident", i ho faci
per segona vegada en menys de quinze dies, i ho faci després
que hi hagi hagut dues víctimes mortals, no té més
qualificatiu possible que el d'inepte, si més no
lingüísticament parlant.
Un accident, és una circumstància que succeeix de manera
fortuïta, no provocada amb intencionalitat, i hi podríem
afegir les característiques d'inesperat, imprevist,
improvisat i de conseqüències absolutament desconegudes, per
desconegudes que en són les causes a priori que el
provoquen. Per tant, em costa creure que l'explosió d'un
vehicle carregat amb centenars de quilos d'explosius, en
l'aparcament d'un aeroport, amb la intencionalitat de fer
mal, pugui ser qualificat per ningú com a accident, i menys
pel president del Govern.
Ara bé, cal demanar-se si les paraules d'ahir de Zapatero, i
les del 29 de desembre, eren també un accident lingüístic,
és a dir, si van ser fruit de la improvisació o realment van
ser meditades i premeditades, i tenen una intencionalitat
amagada o no d'intentar caure simpàtic a no sé qui, o sí que
ho sé, però prefereixo no dir-ho. Aquesta és la impressió
que em fa: el tràgic i desgraciat atemptat de Barajas té al
president del Govern a la deriva. |
|
|
|
 |
 |
