|
 |
El clàssic acudit del dentista, és aquell que el
client, ja a la cadira, li agafa els c... al dentista, i
li etziba: “oi que no ens farem mal, doctor!”.
Aquesta és la sensació que he tornat a tenir
avui, després del desplegament del jutge estrella Garzón,
a Santa Coloma. Dirigents del PSC, i exdirigents de CiU,
implicats en un mateix afair a
|
|
Catalunya. L’experiència ens diu, però que a Catalunya, rés
del que afecti a PSC i CiU, s’arriba a aprofundir
suficientment per determinar de forma clara i nítida,
responsabilitats.
No cal anar massa lluny, encara és a sobre la
taula, la oferta del Partit Popular per obrir una
investigació política al Parlament de Catalunya, sobre el
cas Millet, a la que ni PSC (ni llurs satèl·lits), ni CiU
han tingut interès a recolzar per que prosperi. Sobre la
taula va quedar també, el tema del Carmel, alhora que el
tema del 3%. Les amenaces de tirar de la manta, per part del
President Pujol, en relació al finançament dels partits
polítics, és encara més recent.
Al capdavall, però, no hi ha manera, rés del que
pugui afectar els grans partits de Catalunya, PSC i CiU,
acaba podent ser investigat a fons, sota el prisma de les
responsabilitats polítiques, i hom acaba per pensar que allò
de l’oasi català, no és més que una densa cortina de fum,
que ens impedeix als catalans, veure més enllà, del que a
alguns els interessa.
El moment no és per fer broma. El descrèdit de
la classe política és massa important. Hi ha qui qüestiona,
fins i tot, el sistema, en lloc de qüestionar els qui
s’aprofiten del sistema. La desafecció, a Catalunya
sobretot, és |
