|
Permeteu-me la
lleugeresa del títol, que no voldria ofendre la legitimitat
d’un partit polític, ni les seves idees, per més que no les
comparteixi (cosa que no tots els partits poden dir), però
seria pitjor, encara que més ajustat a la realitat, que
parlés així del Govern de Catalunya, o del Parlament, que
ens hauria de representar a tots els catalans.
Potser val la
pena remuntar-se uns quants mesos enrere quan es va destapar
l’escàndol de les targetes de crèdit a l’Agència Catalana de
Cooperació al Desenvolupament, quan van ser varis els Grups
Parlamentaris, que varem demanar la compareixença del
Director de l’Agència, David Minoves, per tal que donés
compte al Parlament del succés. La resposta va ser negativa.
Sí, aquells que tant s’omplen la boca de transparència, i de
mesures anti corrupció, són els primers que es neguen a
comparèixer davant els representants dels ciutadans, per
donar compte dels seus actes.
Aquesta setmana,
la terna canvia, és el propi Director de l’Agència, el que
demana comparèixer al Parlament. El motiu, muntar el paripé
per a pròpia gloria davant una delegació nicaragüenca, que
esperaven a la porta de la sala de comissions, a què aquesta
aproves la compareixença del seu amfitrió.
Com que no n’hi
havia prou, i donades les dificultats d’entendres amb el
nicaragüencs que parlen una estranya llengua estrangera, el
castellà, cal muntar un servei de traducció simultània
català castellà, i castellà català. Tot un exemple de
convivència lingüística, que era el que venien a conèixer,
per invitació de l’Agència (és a dir, de tots els catalans),
els nicaragüencs. Així no és d’estranyar que el
Vicepresident hagi d’anar repartint subvencions d’un milió
d’euros als indígenes de l’Equador: per poder pagar els
serveis de traducció simultània amb els seus propis paisans.
El que més em
sobte de tot això, és que encara hi hagi qui traga amb tot
això, que són aquells que mantenen aquests en el Govern de
Catalunya, aquell que ens hauria de representar a tots els
catalans, i que amb actuacions com aquestes, justet, justet,
es representen a ells mateixos. Això sí, amb els calers de
tots. |